Φίλοι,
Aquests dies a classe estem treballant la unitat didàctica dedicada als nombres reals. Hem parlat d’un dels seus subconjunts, el dels nombres irracionals, és a dir, aquells nombres que no es poden escriure en forma de fracció. Són nombres irracionals, entre altres, ,
,
o el nombre d’or, que ens el va anomenar el David Ramos. Feu un cop d’ull als enllaços anteriors…
Demostrar que un nombre és irracional pot ser una feina molt i molt feixuga. Així, a tall d’exemple, no va ser fins el s. XVIII que es demostrà, per part de Lambert, que és irracional.
Hi ha, però, una demostració que resulta especialment simple: la irracionalitat de . Aquesta es fa pel que s’anomena reducció a l’absurd; això és, suposarem que
sí es pot expressar en forma de fracció (en contra del que, de fet, volem demostrar), per tant:
, on
, és a dir, nombres enters diferents de zero. La fracció
és irreductible.
Ara, elevem al quadrat, i, per tant,
. Aquesta darrera expressió ens diu que
és parell i, per tant, també ho és
i podem escriure
, on
. Amb això tenim:
i com arribem a què
, d’on concluem que
, és a dir, tenim que
és parell i, per tant, també
. Però, si
i
són tots dos parells, la fracció
no és irreductible, en contra del que havíem suposat. Conclusió:
NO es pot escriure en forma de fracció; és a dir,
és irracional.
Que ningú no s’espanti… Segurament us enfronteu a la vostra primera demostració matemàtica, per cert, amb molta lletra i pocs nombres!! M’atreveixo a fer-vos dos preguntes referents a la demostració:
- Per què podem suposar que la fracció
és irreductible?
- Si un nombre és parell, també ho és el seu quadrat. Per què?


Ho sento Álvar però aixo no ho he entés. M’agradaria que ens ho expliquessis a la classe.
No t’amoïnis, Salma. Suposo que és la primera vegada que us “dediquen” una demostració i, quan això passa, vas molt perdut, ja no només perquè et perds en la demostració, sinó també perquè no acabes d’entendre què ens proposem amb la demostració.
Quedem, doncs, que la comentarem a classe!