Φίλοι,
Aquests dies a classe estem treballant la unitat didàctica dedicada als nombres reals. Hem parlat d’un dels seus subconjunts, el dels nombres irracionals, és a dir, aquells nombres que no es poden escriure en forma de fracció. Són nombres irracionals, entre altres,
,
,
o el nombre d’or, que ens el va anomenar el David Ramos. Feu un cop d’ull als enllaços anteriors…
Demostrar que un nombre és irracional pot ser una feina molt i molt feixuga. Així, a tall d’exemple, no va ser fins el s. XVIII que es demostrà, per part de Lambert, que
és irracional.
Hi ha, però, una demostració que resulta especialment simple: la irracionalitat de
. Aquesta es fa pel que s’anomena reducció a l’absurd; això és, suposarem que
sí es pot expressar en forma de fracció (en contra del que, de fet, volem demostrar), per tant:
, on
, és a dir, nombres enters diferents de zero. La fracció
és irreductible.
Ara, elevem al quadrat,
i, per tant,
. Aquesta darrera expressió ens diu que
és parell i, per tant, també ho és
i podem escriure
, on
. Amb això tenim:

i com
arribem a què
, d’on concluem que
, és a dir, tenim que
és parell i, per tant, també
. Però, si
i
són tots dos parells, la fracció
no és irreductible, en contra del que havíem suposat. Conclusió:
NO es pot escriure en forma de fracció; és a dir,
és irracional.
Que ningú no s’espanti… Segurament us enfronteu a la vostra primera demostració matemàtica, per cert, amb molta lletra i pocs nombres!! M’atreveixo a fer-vos dos preguntes referents a la demostració:
- Per què podem suposar que la fracció
és irreductible?
- Si un nombre és parell, també ho és el seu quadrat. Per què?
Comentaris Recents