Hipàtia d’Alexandria vista per Amenábar

22 03 2009

Φίλοι,

Al proper mes de novembre d’enguany, Alejandro Amenábar, un dels directors de cinema més importants, estrenarà la seva pel·lícula Ágora, on tracta de la vida de Hipàtia d’Alexandria (s. IV dC), una gran matemàtica  –filla d’un altre matemàtic i director de la biblioteca d’Alexandria, Teó– que va morir víctima del fanatisme religiós cristià.

Aquí us deixo el trailer de la pel·lícula.

Què us ha semblat? Jo crec que serà una bona pel·lícula que retrà un merecut homenatge a una matemàtica força oblidada. Però doneu també vosaltres la vostra opinió mitjançant un comentari!

També: qui ens vol fer cinc cèntims de la vida d’Hipatia d’Alexandria? Escriviu un comentari destacant els fets més importants d’aquesta matemàtica nascuda a la ciutat d’Alexandria.


Accions

Information

14 responses

31 03 2009
Fernando

Hola,

Crec que aquesta pel·lícula estaria bé, ja que si aquesta persona fos tant important se l’hauria de recordar.
Mai habia sentit el nom d’aquesta dona i quan surti al cinema alomillor la va¡eig per enterarme del que va passar.

31 03 2009
Àlvar

Crec, Fernando, que aquesta pel·lícula estarà molt bé, almenys el trailer té molt bona pinta! Per què creus que Hipatia, malgrat ser una matemàtica important, és poc coneguda? Em temo que té molt a veure amb el fet de ser dona: la societat era, i encara avui en dia, molt mascliste i el món de la ciència no ha estat mai una exepció, tot al contrari!

31 03 2009
Fernando

Aixó es veritat, crec que no era tant coneguda perquè rea dóna. Avans, per exemple, nomès deixaven votar a els homes, però gràcies a la Revolució Frencesa tot va canviar.

1 04 2009
Àlvar

Et felicito, Fernando, per la teva cultura! De totes maneres, això que comentes de la revolució francesa va tenir incidència a França (bé és veritat que, de mica en mica, altres països, inspirats pels ideals que se’n van desprendre, van anant modificant les seves legislacions per aconseguir la igualtat dona-home).

D’altra banda, Fernando, hauries de mirar de fixar-te en la ortografia!

29 04 2009
ruth analuisa

hola alvar
jo crec que lo que diu el ferni es verit avas el mesclisme era per les donde i els home podian votar i las donas no y a mi hipatia no es tan coneguda per aixo don ami la pel.licula meagradat un poc per aixo

deu

att:ruth anauisa guaman

30 04 2009
Àlvar

Tens tota la raó Ruth, amb el teu comentari: El masclisme de la societat ha fet que una matemàtica com Hipàtia hagi estat absolutament marginada dins la història de les matemàtiques. I per això és important donar-la a conèixer, perquè recuperi el lloc que li pertoca.

M’alegra molt, Ruth, que hagis participat en el blog, precisament, amb l’entrada dedicada a Hipàtia!

20 05 2009
Valentí

Hipàtia era per damunt de tot, una filòsofa neoplatònica, seguidora de Plató, Pitàgores, Aristòtil i Plotí. Una dona d’una categoria espiritual, intel.lectual i ascètica fora del comú. A això s’hi afegien unes qualitats humanes molt notables, com la bondat, la bellesa i la humilitat. No va ser la seva faceta científica de matemàtica i astrònoma -tot i que en aquella època aquestes ciències tenien grans connotacions d’ascesi espiritual- la que va suscitar l’enveja i la gelosia de Ciril, Patriarca Eclesiàstic d’Alexandria, sinó la seva extraòrdinaria mestria espiritual, que guanyava molts adeptes entre les classes il.lustrades d’aquell temps, i això li va costar la vida. Gràcies Alejandro per haver tornat a encendre avui la Llum del Far d’Alexandria!

20 05 2009
Àlvar

Gràcies, Valentí, pel teu comentari. Però crec que val la pena comentar alguna coseta…

A Hipàtia l’hem de considerar, especialment, matemàtica i astrònoma. Filòsofa? Gran lectora de filosofia, en tot cas. I d’altra banda, les matemàtiques i l’astronomia eren tingudes per Ciril, i altres fanàtics, com a profundament sospitoses de ser inspirades pel dimoni. És per això que, com a científica, va ser atacada. D’altra banda, tampoc no hem d’oblidar que era seguidora dels déus olímpics, i no del nou déu.

20 05 2009
Valentí

Alvar: On he dit jo que Hipàtia fos seguidora del nou déu? Si precisament els seus problemes més greus van ser conseqüencia de no voler abraçar la nova fe.
Que vol dir això d’alguna coseta? Per què l’hem de considerar especialment matemàtica i astrònoma? Que només existeix la teva opinió? Per què, doncs, Sinesi de Cirene li escriu com a mínim sis cartes en les quals s’hi adreça com a “Hipàtia, la Filòsofa” i la considera com la seva amiga i consellera espiritual?
En el món materialista d’avui, es fàcil caure en el reduccionisme científic i feminista actual. Hipàtia era una dona,una gran dona, un ésser huma femení. I les matemàtquès de l’època, si estudies Pitàgores, tenien a veure en gran part amb la geometria sagrada i amb l’harmonia musical, com a auxiliars en la recerca intel.lectual i mística de la unió amb l’U com li deia Plotí. Sis plau, no caiguis en la temptació desqualificadora de l’altre a priori. T’agraeixo que hagis
donat a conèixer Hipàtia des d’aquí i que m’hagis deixat expessar la meva opinió

20 05 2009
Àlvar

Valentí, en lloc dius, efectivament, que Hipàtia fos seguidora del nou déu. Però, m’hauràs de perdonar perquè potser no he estat prou clar en la meva escriptura, ni molt menys, amb la darrera frase, volia donar a entendre que tu ho havies, ni tan sols, insinuat. De nou em disculpo.

Sincerament, no crec caure en cap reduccionista científic, i molt menys feminista, quan reivindico Hipàtia com a matemàtica. Aquí, amic Valentí, et demano que entenguis la meva posició de professor de matemàtiques a secundària, on aquesta disciplina està força desprestigiada per l’alumnat (i per una bona part de la societat). Intento, doncs, reivindicar, davant del meu alumnat de 2n ESO, una matemàtica, i també les Matemàtiques, amb ocasió ( excel·lent ocasió) de l’estrena de la pel·lícula de l’Amenàbar.

I, sincerament, crec que ets injust amb mi quan m’acuses de no acceptar l’opinió/visió dels altres. Crec que, del meu comentari anterior, no se’n pot deduir cap tipus d’intolerància cap a les opinions alienes i molt menys de desqualificar l’altre (a tu, en aquest cas). De totes maneres, i també molt sincerament, et dic que, si t’has sentit ofès, et demano perdó des d’un blog que, fixa’t en el seu nom, no vol oblidar la visió humanística de la matemàtica.

Finalment, Valentí, sempre tindràs lloc, en aquest nostre Pentàgon, per expressar la teva opinió! I, espero, que allò que anem penjant aquí (ara, per circumstàncies, una mica aturat) et pugui interessar mínimament per tal de matissar o complementar allò que consideris oportú.

20 05 2009
Valentí

Benvolgut Àlvar, en primer lloc et demano disculpes pel meu excés dialèctic i t’agraeixo molt sincerament la noblesa de renovar-me l’hospitalitat en el Pentàgon de la Bellesa malgrat el meu exabrupte.
Suposo que als teus alumnes
també els deus parlar de Pitàgores. Quan jo anava a l’escola ningú no em va dir
que a més de ser l’autor del famós teorema que porta el seu nom, també era un famós filòsof que establí a Crotona una comunitat en què a més de matemàtiques i geometria, ensenyava la doctrina de la transmigració de les ànimes entre moltes altres.
M’agradaria fer-te un petit regal geomètrico-matemàtic, basant-me en el meravellós nom del teu bloc. El Pentàgon és el cor de l’Estrella de cinc puntes
o pentalfa com li diuen alguns. Si al braç de l’Estrella li dones el valor 13, veuràs que amb els valors de la sèrie de Fibonacci 3,5,8 i 13, es pot construir
el braç de l’estrella amb tots els seus segments, el valor de cadascun dels quals és la suma dels dos anteriors, menys en el cas del 3 que és el primer, i així tots estan en harmonia entre si perquè els grans contenen harmoniosament els petits. Doncs bé aquesta Estrella de cinc puntes de 13 de braç, val 65, que és el valor de les lletres de la paraula llatina L.V.X, i que és precisament el que aquesta Estrella simbolitza: la Llum de la Intel.ligència
perfectamentament desperta en l’home i la que el guia indefectiblement en el
seu camí cap a la Llibertat de tota forma d’ignorància.

20 05 2009
Àlvar

Apreciat Valentí! T’agraeixo molt les teves paraules i et torno a dir que ets molt benvingut en aquest, i després del teu ‘regal’, que agraeixo complagut, ara molt més nostre Pentàgon, del qual estem aprenent moltes coses! Tant de bo el meu alumnat llegeixi aquestes nostres converses, entorn de les matemàtiques, però que, i gràcies a les teves aportacions, van més enllà.

Al meu alumnat, que és de segon ESO, els he parlat poc de Pitàgores (hem fet una simple introducció, però sí coneixen el terme harmonia que, em sembla, és clau, no només en Pitàgores, sinó en tota la matemàtica grega). Però, ara fa uns anys, vaig fer un crèdit d’història de la ciència (ja et deus imaginar que, bàsicament, centrat en les matemàtiques) on sí que, a part d’exposar el teorema conegut com de Pitàgores, parlàvem d’aquest filòsof-matemàtic (permete’m la combinació), des d’una vessant que trascendia l’àmbit de les matemàtiques. Reconec, però, que, de la teoria de la ransmigració de les ànimes, no els vaig parlar, però sí que fèiem esment a la visió mística que, per exemple, dels nombres, tenia Pitàgores (potser sóc massa planer, ara mateix, en escriure això).

Ens trobem en el Pentàgon!

14 09 2009
Benvinguts a les Matemàtiques!! « El pentàgon de la bellesa

[…] pel·lícula de l’Amenàbar està dedicada a una matemàtica, Hipàtia d’Alexandria. Aquí podeu veure el trailer. Més coses… Sabeu d’on prové la paraula […]

28 01 2010
RAUL SANCHEZ

Aquesta pelicula crec que estara bé per qué mostra les ciutats i cultures dels nostres avanpassats🙂
Àlvar aveure si posses algun dia aquesta pelicula a classe per qué crec que será interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: