Des de Grècia amb amor

23 11 2009

Φίλοι,

Des de sempre l’home ha tingut necessitat de les matemàtiques. La mesura de terrenys, la predicció d’esdeveniments astronòmics, fer càlculs relacionats amb el comerç, en són exemples de la seva utilitat. Va ser amb els grecs, però, que aquesta disciplina adquirí el seu actual aspecte formal, tot seguint un esquema de raonament lògic. El nom de matemàtiques, a més, és d’origen grec.

A continuació mireu el següent vídeo on ens presenten la importància que tingué dins la ciència actual –i la matemàtica en particular– la civilització grega.

Quines de les explicacions sobre l’estructura de l’univers que esmenta el vídeo us ha cridat més l’atenció? L’observació i la raó són els dos elements que els grecs incorporen en el seu intent d’explicar allò que els envolta: sorgeix el mètode científic. Busca per internet informació sobre en què consisteix el mètode científic i fes-ne un resum amb les teves pròpies paraules.

En el vídeo també es fa esment a l’antic Museu i l’antiga Biblioteca d’Alexandria. Què en sabeu d’aquestes dues institucions? Quin és l’origen de la paraula ‘museu’? Quins grans homes de ciència hi van treballar? Dic homes, però ni podem ni hem d’oblidar les dones. Consulteu Dia escolar de les matemàtiques: Hipàtia d’Alexandria i escriviu quatre línies sobre la vida i obra de la matemàtica Hipàtia d’Alexandria. Si ja heu vist la pel·lícula Ágora, digueu què us ha semblat.

Finalment, que cada parella busqui informació sobre algun dels personatges grecs que apareixen al vídeo i escrigui un breu resum de la seva vida i obra.

Anuncis




Petits i grans nombres: notació científica

23 11 2009

Φίλοι,

Ens proposem trobar una manera còmode i senzilla d’expressar nombres molt grans i, també, nombres molt petits.

En primer lloc, mireu, en primer lloc, el següent vídeo sobre com les potències de 10 ens poden ajudar a expressar grans i petites distàncies. Observeu com es formen les potències positives de 10 i com les negatives!

En segon lloc, tingueu presents els següents exemples per recordar allò que vam explicar a classe sobre l’escriptura de nombres fent servir la notació científica:

734 000 000 000 = 7.34\times 10^{11}

0.000 000 000 000 532 = 5.32 \times 10^{-13}

Tot seguit, feu les següents activitats:

  1. Busqueu a la xarxa tres o més exemples de nombres donats en notació científica. Per exemple, a la Viquipèdia hi apareix la massa del protó, 1.67\times 10^{-27} kg.
  2. Expresseu en notació científica les quantitats següents:
    • 567 000 000 000
    • 7685 000 000 000 000 000 000
    • 0.000 000 000 0098
    • 0.000 000 000 000 000 000 123
  3. Expliqueu perquè els nombres següents no estan escrits en notació científica:
    • 0.75\times 10^3
    • 5.6\times 100^4
    • 45 \times 10^{-5}





Estudi de funcions: El canvi climàtic

1 06 2009

Φίλοι,

Entreu en el moodle de la matèria i feu l’activitat que porta per títol El canvi climàtic, que us servirà per continuar treballant les funcions.

Després, escriviu un petit comentari aquí en el blog o en el mateix moodle!

Recordeu que heu de fer les diferents activitats que trobareu al moodle per tal de pujar la vostra nota de Matemàtiques!





Àrea de figures planes

1 05 2009

Φίλοι,

Ara que començarem a repassar les àrees de les figures planes, entre en el moodle de la matèria i feu l’activitat que porta per títol Àrea de figures planes. Es tracta de què sigueu capaços de deduir les maneres de calcular les diferents àrees ‘jugant’ amb les figures.

Després, escriviu un petit comentari aquí en el blog o en el mateix moodle!

Recordeu que heu de fer les diferents activitats que trobareu al moodle per tal de pujar la vostra nota de Matemàtiques.





Problemes de semblança

16 04 2009

Φίλοι,

Us he deixat en el moodle de la matèria un nou qüestionari perquè, per una banda, podeu preparar l’examen i, de l’altra, us ajudi a pujar nota. Si us surt bé, us el comptaré com un examen. Si no, valoraré positivament que hàgiu intentat resoldre’l.

Cliqueu AQUÍ per accedir-hi.





Proporcionalitat geomètrica i cànon de bellesa

16 04 2009

Φίλοι,

Ara que estem treballant la proporcionalitat geomètrica, pot ser interessant que visiteu la pàgina del professor de matemàtiques Josep Lluís Cañadilla, de l’IES Jaume Huguet de Valls. Si cliqueu sobre l’enllaç que teniu a la imatge inferior, podreu accedir a una curiosa informació sobre les proporcions ideals del cos humà segons els escultors grecs Policlet (s. V aC) i Lisip (s. IV aC).

Què us ha semblat? Les matemàtiques, com ja sabíem, també en l’art!





El nombre auri i El fil de les clàssiques

20 02 2009

Φίλοι,

Torno a recomanar-vos que visiteu el blog de la professora Margalida Capellà: El fil de les clàssiques. Excel·lent blog dedicat a la cultura clàssica i, per això, una de les darreres entrades està dedicada al nombre auri, que els de 2n d’ESO treballarem en el tema de proporcions. De moment, i per obrir boca, visiteu aquest enllaç, El rectangle auri, i descobrireu coses molt interessants.

Animeu-vos a visitar l’enllaç anterior i deixeu un comentari dient què us ha semblat! Qui ho ha dit que les matemàtiques no serveixen per a res? I qui va dir que tampoc no servien ni el llatí i el grec?!