Sensibilitats matemàtiques

2 08 2010

Φίλοι,

A l’inici del passat curs, i a mode de motivació inicial, no només pera  les classes de matemàtiques, sinó per a la Matemàtica, en general, us presentava un audiovisual del professor Gabriel Ivorra. Recordeu? Per si de cas l’heu oblidat, aquí el torneu a tenir.

Si aquell muntatge ja ens va agradar molt, no us perdeu la seva nova presentació. Que encara no enteneu què és això de la simetria? Heu sentit a parlar dels fractals, però no heu vist cap? Voleu visualitzar elements de geometria projectiva? I el nombre d’or? Del grec ἀριθμός, sabeu què estudia l’Aritmètica? Independentment del sentit de les vostres respostes, no us perdeu el nou vídeo –segones parts sí que són bones– de fotografia matemàtica del professor Gabriel Ivorra:

Des d’aquí agraeixo al professor Gabriel Ivorra el seu enorme i molt interessant treball en favor de les matemàtiques i, a tots vosaltres, us animo a que no us perdeu, tampoc, Matemàtiques i altres sensibilitats, que ha inspirat el títol per a aquesta entada.

Anuncis




Això que anomenem matemàtiques…

27 03 2010

Φίλοι,

Sovint, a classe, davant d’una explicació o la presentació de nous continguts, pregunteu perquè serveix tot allò. La resposta, encara que pugui ser fàcil, no us deixa satisfets, potser perquè espereu aplicacions immediates a la vostra vida quotidiana i, malgrat que hi són, no acabeu de veure on són les fraccions, les potències o els sistemes, posem per cas, en els vostres mòbils.

Continuem motivant el vostre interès per les matemàtiques amb aquest link que us portarà a un vídeo on el professor de la UPC Marino Arroyo, que acaba de rebre una important beca de la prestigiosa European Research Council, explica la seva línia de recerca dins el món de la simulació numèrica aplicada, en el seu cas, a la predicció de fenòmens a escala nanomètrica. Això són matemàtiques!

Marino Arroyo, professor of the “Escola de Camins, Canals i Ports” of Barcelona, talks about computer simulations applied to predict phenomena on the nanometer scale.





Des de Grècia amb amor

23 11 2009

Φίλοι,

Des de sempre l’home ha tingut necessitat de les matemàtiques. La mesura de terrenys, la predicció d’esdeveniments astronòmics, fer càlculs relacionats amb el comerç, en són exemples de la seva utilitat. Va ser amb els grecs, però, que aquesta disciplina adquirí el seu actual aspecte formal, tot seguint un esquema de raonament lògic. El nom de matemàtiques, a més, és d’origen grec.

A continuació mireu el següent vídeo on ens presenten la importància que tingué dins la ciència actual –i la matemàtica en particular– la civilització grega.

Quines de les explicacions sobre l’estructura de l’univers que esmenta el vídeo us ha cridat més l’atenció? L’observació i la raó són els dos elements que els grecs incorporen en el seu intent d’explicar allò que els envolta: sorgeix el mètode científic. Busca per internet informació sobre en què consisteix el mètode científic i fes-ne un resum amb les teves pròpies paraules.

En el vídeo també es fa esment a l’antic Museu i l’antiga Biblioteca d’Alexandria. Què en sabeu d’aquestes dues institucions? Quin és l’origen de la paraula ‘museu’? Quins grans homes de ciència hi van treballar? Dic homes, però ni podem ni hem d’oblidar les dones. Consulteu Dia escolar de les matemàtiques: Hipàtia d’Alexandria i escriviu quatre línies sobre la vida i obra de la matemàtica Hipàtia d’Alexandria. Si ja heu vist la pel·lícula Ágora, digueu què us ha semblat.

Finalment, que cada parella busqui informació sobre algun dels personatges grecs que apareixen al vídeo i escrigui un breu resum de la seva vida i obra.





Petits i grans nombres: notació científica

23 11 2009

Φίλοι,

Ens proposem trobar una manera còmode i senzilla d’expressar nombres molt grans i, també, nombres molt petits.

En primer lloc, mireu, en primer lloc, el següent vídeo sobre com les potències de 10 ens poden ajudar a expressar grans i petites distàncies. Observeu com es formen les potències positives de 10 i com les negatives!

En segon lloc, tingueu presents els següents exemples per recordar allò que vam explicar a classe sobre l’escriptura de nombres fent servir la notació científica:

734 000 000 000 = 7.34\times 10^{11}

0.000 000 000 000 532 = 5.32 \times 10^{-13}

Tot seguit, feu les següents activitats:

  1. Busqueu a la xarxa tres o més exemples de nombres donats en notació científica. Per exemple, a la Viquipèdia hi apareix la massa del protó, 1.67\times 10^{-27} kg.
  2. Expresseu en notació científica les quantitats següents:
    • 567 000 000 000
    • 7685 000 000 000 000 000 000
    • 0.000 000 000 0098
    • 0.000 000 000 000 000 000 123
  3. Expliqueu perquè els nombres següents no estan escrits en notació científica:
    • 0.75\times 10^3
    • 5.6\times 100^4
    • 45 \times 10^{-5}





Un geni anomenat GAUSS

8 11 2009

Φίλοι,

Ara, espero, ja força més recuperat, tornarem, a partir de dilluns, a treballar sobre les successions. D’aquestes, tractarem, en particular, de les anomenades progressions aritmètiques. Aprofitarem, també, per fer un breu apunt històric, doncs toparem amb la figura d’un dels genis més grans de tota la història de la matemàtica: Carl Friedrich Gauss. Nascut a Brunswick el 1777, ja de ben petit destacà en matemàtiques. Amb 10 anys fou capaç de  sumar els cent primers nombres naturals fent servir un mètode molt enginyós, mètode que veurem a classe, però que us avanço en aquest vídeo.

Mireu després aquest interessant vídeo on ens parlen de successions (tornareu a trobar, de nou, la de Fibonacci) i de progressions aritmètiques i geomètriques, amb un exemple practic de construcció d’una progressió geomètrica absolutament sorprenent!!

Què us ha semblat? Algú s’anima a provar les diferents afirmacions del vídeo referents a la construcció de la progressió geomètrica plegant paper?!





Les matemàtiques en els seus protagonistes

2 10 2009

Φίλοι,

El proper divendres dia 9 d’octubre s’estrena, per fi, la nova pel·lícula del director Alejandro Amenábar: Ágora. En tindrem ocasió de tornar a parlar… De moment us deixo aquí un vídeo que, des del blog Nosolomates, ens ofereixen una panoràmica de la història de les matemàtiques a través dels seus personatges.

Un cop hàgiu visionat el vídeo, us proposo un parell d’activitats al respecte:

  1. Digueu quines dones matemàtiques hi apareixen, i
  2. d’algunes d’aquestes dones, expliqueu, en un parell de línies, quina ha estat la seva contribució a la història de les matemàtiques.

L’esforç de qui s’enganxi a alguna, o a totes dues, de les activitats, serà altament recompensat!





La successió de Fibonacci

26 09 2009

Φίλοι,

En la classificació dels nombres decimals que vam presentar l’altre dia a classe, vam esmentar els nombres irracionals. Vosaltres ja coneixeu un d’aquests nombres, π, que té molta importància a la geometria. En el vídeo que teniu tot seguit  es presenta l’anomenada successió de Fibonacci, on apareix un altre d’aquests tan importants nombres irracionals: l’anomenat nombre d’or.

Observeu com la natura, com ja estem començant a descobrir, és plena de matemàtiques, cosa de la qual no sempre som conscients, o ja sí?!

La competència lingüística des de les matemàtiques: qui ens fa un petit resum del que podem veure en el vídeo?